Ahir es va celebrar el Consell Europeu, la cimera de caps d’Estat i de Govern de la UE, sense cap avanç significatiu per a donar resposta a la crisi múltiple que està provocant a Europa la pandèmia del Covid-19.

La reunió va visibilitzar una fractura entre els països partidaris d’un paquet d’estímuls econòmics o “Pla marshall” per a Europa, liderat per Espanya i el seu President, Pedro Sánchez, amb el suport d’Itàlia, Portugal, França, Grècia, Bèlgica, Eslovènia, Irlanda i Luxemburg. Enfront dels països reticents a aquest exercici com Alemanya i Holanda.

L’objectiu de la reunió era pactar una estratègia coordinada però es va evidenciar, de nou, la insolidaritat d’alguns estats membres davant la delicada situació de països amb un gran nombre de morts i sistemes sanitaris a la vora del col·lapse com Itàlia o Espanya.

Amb una pandèmia global, Europa confinada, milers de morts i una recessió en potència sense precedents, el Consell Europeu (Alemanya i Holanda) sembla incapaç de donar una resposta solidària i comuna a l’emergència. És escandalós i dolorós.

El resultat de la reunió del Consell va estar plena de vaguetats i sense mesures concretes, el que va provocar la negativa d’Espanya a signar tals conclusions i al costat d’Itàlia va fer que els Vint-i-set donessin 15 dies a l’Eurogrup perquè presenti propostes.

Reclamem l’emissió de “Coronabons”: deute emès pel Banc Central Europeu per finançar-se enfront de les conseqüències del COVID-19. Aquests bons mutualitzaríen el deute i els riscos de tots els països sota el paraigua de la UE.

A diferència dels bons emesos amb deute sobirà, els Coronabons donarien lloc a un mercat molt gran (en volum) de deute públic i gaudirien d’una prima de risc més baixa i estable, amb el qual seria molt més difícil jugar per part dels especuladors.

Demanem l’ús del Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE), un mecanisme permanent per garantir l’estabilitat financera de la zona de l’euro en el seu conjunt creat en resposta a la crisi financera de 2008. Amb una dotació de 410 mil milions d’euros facilitaria ajuda financera en forma de préstecs als països de la zona euro que pateixin greus problemes de finançament però hauria de fer-se sense criteris de macrocondicionalitat i aprenent de l’experiència fallida i l’estigmatització dels rescats durant la crisi del deute sobirà que NO poden repetir-se.

La lluita contra el Covid-19 és una situació excepcional que constitueix un xoc simètric extern que afecta tots els països de la UE i per això tots som responsables col·lectivament d’una resposta europea efectiva i unida.