Oficina Parlament Europeu

Les relacions entre Europa i Llatinoamèrica: de l'amistat a l'aliança

  • Javi López
  • Actualitzat:
  • Creat:

Javi López presenta, com a ponent, l'informe del Parlament Europeu “Les relacions polítiques UE-Llatinoamèrica”


Els canvis recents en l'esfera internacional ens brinden l'oportunitat de reforçar els llaços amb aquells aliats amb els quals compartim una visió i una missió per a l'agenda del món al segle XXI. Amèrica Llatina i el Carib constitueixen un soci clau de la UE els vincles de la qual han de ser protegits, cures i enfortits per convicció i avui, com mai, per interès. La UE i Llatinoamèrica han d'afrontar els seus desafiaments actuals des d'una agenda comuna: reivindicar un creixement inclusiu que permeti eradicar la pobresa, promoure la pau i la seguretat, imposar una governança exigent i sostenible de la globalització, la defensa de la igualtat de gènere, la lluita contra el canvi climàtic, la transformació digital o la gestió de la migració.

En aquest sentit, l'aprovació de l'Informe del Parlament Europeu al setembre de 2017 sobre les relacions polítiques de la UE amb Llatinoamèrica, del que vaig ser ponent, és un pas important per consolidar una relació bidireccional i horitzontal entre ambdues regions, que ha de ser estratègica i prioritària. I constitueix a més una actualització de les prioritats i estratègia del Parlament Europeu per a les relacions entre ambdues regions, set anys més tard de l'últim informe de similars característiques.
L'Informe és fruit del treball d'un any, en el qual s'han escoltat i implicat a molt diferents actors amb un paper rellevant en les relacionis euro-llatinoamericanes, com a universitats, ambaixades, fundacions i centres de recerca, bancs de desenvolupament i societat civil. Ambdues regions comparteixen sens dubte llaços històrics i culturals, humans i econòmics basats en la defensa de valors compartits, que van des de grans fluxos migratoris a alts graus de comerç i inversió. No obstant això, per molt profundes arrels que tinguin les nostres relacions, avui requereixen un impuls, un marc més coherent en el context de l'acció exterior de la UE, han de guanyar en horitzontalitat, i sobretot mai han de donar-se per assegudes.
Durant les últimes dècades han succeït canvis significatius en ALC com un eixamplament de la classe mitjana a través de reformes econòmiques i socials, la major redistribució de la riquesa, l'expansió de l'accés a la sanitat, l'educació i l'habitatge, i en termes generals la consolidació del model democràtic. Al mateix temps, segueixen persistint importants desafiaments econòmics, socials i polítics a la regió que requereixen d'una forta voluntat de les institucions i organismes multilaterals amb la finalitat d'avançar cada dia cap a societats més justes, pròsperes, segures i cohesionades.
Pel seu costat, la Unió Europa i els Estats que la integren també han sofert en els últims anys importants canvis, i una complexa policrisis, que han arribat a posar en qüestió l'essència i la pròpia existència mateixa del projecte europeu. A pesar que la UE ha enfrontat altres crisis anteriorment i va acabar sortint reforçada d'elles, la qual cosa no havíem vist mai és la coincidència de tantes crisis en diferents dimensions amb un greu poder destructiu. A saber, la crisi de l'euro, la crisi de refugiats i la crisi polític-institucional han posat de manifest una sèrie de defectes congènits que la UE ha de corregir per no veure amenaçada la seva existència.
Per tant, en aquest nou context per a ambdues regions té tot el sentit revisar a fons i actualitzar el model de relacions vigent de la UE amb ALC. A més, aquest informe vol recordar que ja comptem amb una sèrie d'instruments birregionales que són de gran utilitat, començant pel de l'Instrument de Cooperació al Desenvolupament 2014-2020, amb un enorme impacte en milions de vides en ALC i que situa a la UE com a major inversor i un dels principals socis comercials de la regió. D'altra banda, l'informe posa en valor la tupida agenda d'acords birregionales que actualment ja existeixen, alhora que recorda la necessitat de la seva modernització en els propers mesos, com és el cas de l'Acord Global UE-Mèxic, l'Acord d'Associació UE-Xile, i l'Acord marc de Cooperació Interregional UE-Mercosur, la qual cosa presenta una oportunitat d'or per impulsar les economies de tots dos costats de l'atlàntic i impulsar regles exigents i sostenibles a la globalització.
L'Informe, aprovat en 2017 al Parlament Europeu i que es presenta a continuació, no solament posa el focus en els aspectes econòmics de les relacionis UE-ALC, sinó que també proposa un pas avanci per a la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (SDG). Entre ells, el document posa una atenció molt especial en la igualtat efectiva de gènere, l'apoderament i les polítiques a favor de la inclusió de les dones en tots els àmbits de la vida política, econòmica i social, advocant per una lluita enèrgica contra els feminicidios, i garantint abans de res i en tots els països la salut i drets sexuals i reproductius de les dones. Així mateix, s'aposta per continuar promovent la garantia dels drets i la seguretat de les minories i els grups més vulnerables; afrontant els reptes en matèria de defensa i de seguretat; i evidentment, prenent mesures efectives i urgents davant el qual és el major desafiament que amenaça a la humanitat a llarg termini: la lluita contra el canvi climàtic.
El moment és ara. Davant aquest nou escenari, Europa es veu obligada a reorganitzar les seves prioritats en matèria de política exterior si vol continuar jugant un paper protagonista al món. Aquesta publicació, que recull el “Informe sobre les relacions polítiques UE-Llatinoamèrica”, aprovat en el Ple del Parlament Europeu al setembre de 2017 vol contribuir a aquest debat i a aquest nou impuls entre ambdues regions. Doncs només aprofitant una situació com l'actual entaularem una veritable, fort i duradora relació estratègica entre la UE i Amèrica Llatina i el Carib, passant de l'amistat a l'aliança.

Javi López, Brussel·les 2017.